Antígona és un procés de creació artística i un dispositiu de mediació cultural en salut mental juvenil. Partint del mite clàssic —una dona jove que desafia el poder per no deixar el seu germà en el silenci— investiguem com els conflictes que travessen avui molts adolescents —la pressió social, l’herència invisible de les famílies, la polarització, la soledat— poden ser anomenats i transformats a través de l’escena. No és només una obra de teatre. És un laboratori on 34 joves treballen al costat de directors, psicòlegs i pedagogs per crear un llenguatge que després portaran als instituts com a eina de prevenció. L’obra que estrenen és l’inici, no el final.

El projecte està impulsat per la Fundació Proponte —Andalusia— i Galkidea —Navarra—, dues entitats que fa més de vint anys que treballen amb joves en l’encreuament entre arts escèniques, psicologia i educació. Junts hem desenvolupat la metodologia PIBE —Proposta Integrativa Basada en Escenes—, que combina treball corporal, dramatúrgia, psicologia sistèmica i narrativa audiovisual per crear espais on els joves exploren els seus conflictes de manera acompanyada. La darrera aplicació d’aquesta metodologia, l’espectacle Voces en Rebeldía, va arribar a més de 6.500 joves en més de 30 centres educatius de Navarra i Andalusia, i va ser guardonat amb la Bandera d’Andalusia en Investigació, Ciència i Salut.

Són joves de dos territoris amb perfils diferents però complementaris: 14 joves intèrprets d’Andalusia, estudiants d’arts escèniques, seleccionats per la Fundació Proponte. 14 joves de Navarra, becats pel Departament d’Educació del Govern de Navarra. 6 joves de l’equip de comunicació audiovisual, que documentaran el procés i produiran els materials pedagògics. Molts d’aquests joves no s’han vist mai. La convivència de 15 dies no és un tràmit: és part del procés. Dos territoris, dues llengües, una mateixa pregunta.

El finançament cobreix quatre blocs que fan possible la residència i el seu impacte posterior:

Convivència. Allotjament i manutenció dels 34 joves i de l’equip tècnic durant els 15 dies a l’Escola Navarra de Teatre. Sense això no hi ha procés.

Producció de l’estrena. Despeses tècniques per a la doble estrena en euskera i en castellà: il·luminació, so, escenografia, impressió de programes.

Documental. Director professional d’audiovisuals, equips de gravació i postproducció. El documental no és un registre del procés: és una peça de mediació amb vida pròpia que es distribuirà a xarxes i plataformes.

Materials pedagògics. Disseny i producció dels mòduls de taller que els joves portaran als instituts. Allò que multiplica l’impacte de 15 dies en centenars d’aules.

Els 6 joves de l’equip audiovisual no són tècnics de registre. Són creadors. Durant els 15 dies de residència, acompanyats per un director professional d’audiovisuals i amb equips propis de gravació, construiran un documental que no és un making-of: és una peça de mediació en si mateixa.

El documental recull l’experiència des de dins —el conflicte, la creació, la convivència, la transformació— i la converteix en un relat que pot arribar allà on el teatre no arriba: a joves que no assistiran a l’estrena, a famílies, a docents, a professionals de la salut mental. Es distribuirà a les xarxes socials i plataformes, i es podrà projectar en centres educatius com a eina de mediació independent.

El documental és el tercer vector de l’efecte multiplicador. La peça teatral arriba a les aules de Navarra i Andalusia. Els tallers pedagògics obren converses als instituts. El documental circula més enllà dels territoris i més enllà del temps: continua obrint converses molt després que hagi caigut el teló.

L’estrena a l’Escola Navarra de Teatre és el punt de partida, no el final. Els equips tornen als seus territoris convertits en mediadors.

L’equip de Navarra —Galkidea— portarà el dispositiu Antígona a instituts navarresos: l’obra, els tallers i els mòduls de mediació. L’equip d’Andalusia —Proponte— farà el mateix en centres educatius andalusos.

A través de tallers i escenes, treballaran amb altres adolescents temes com l’herència invisible de les famílies, el conflicte entre pertinença i identitat, la pressió social i la recerca d’alternatives no destructives.

L’objectiu és que els mateixos joves siguin agents de cura dins de la seva generació. L’impacte d’aquests 15 dies de convivència es multiplicarà en centenars d’aules on altres adolescents tindran, potser per primera vegada, un espai per parlar del que els fa mal.

La nostra feina no comença avui. Des de la Fundació Proponte fa més de vint anys que treballem amb joves, i durant els darrers anys hem desenvolupat la metodologia PIBE —Proposta Integrativa Basada en Escenes—: un model que combina arts escèniques, psicologia sistèmica, treball corporal i narrativa audiovisual per crear espais on els joves exploren la seva identitat i els seus conflictes de manera acompanyada.

La seva aplicació més recent, l’espectacle Voces en Rebeldía, ha recorregut Andalusia i Navarra amb resultats concrets:

• Més de 6.500 joves han vist l’espectacle i han treballat amb les eines de mediació a les aules.

• Més de 30 centres educatius han participat en el procés.

• Més de 5.000 espectadors en gira.

Aquesta feina ha estat reconeguda amb la Bandera d’Andalusia en Investigació, Ciència i Salut, atorgada per la Conselleria de Salut. No partim de zero. Partim d’una metodologia provada i d’un aval institucional que dona suport a cada pas que fem.

Antígona no acaba quan cau el teló. Forma part d’un dispositiu de mediació cultural que després arribarà a centres educatius d’ambdues comunitats.

L’equip de joves de Navarra —Galkidea— portarà el dispositiu Antígona i la mediació als instituts navarresos. L’equip de joves d’Andalusia —Proponte— actuarà com a motor de salut mental als centres educatius andalusos.

A través de tallers i mòduls pedagògics, treballaran temes com l’herència invisible de les famílies, el conflicte entre pertinença i identitat, la polarització social i la recerca d’alternatives no destructives.

La teva aportació no finança una obra. Finança que aquesta obra es multipliqui. L’objectiu és clar: que els mateixos joves es converteixin en agents de cura dins de la seva generació. L’impacte d’aquests 15 dies de convivència es multiplicarà en centenars d’aules.

El documental recull l’experiència des de dins -el conflicte, la creació, la convivència, la transformació- i la converteix en un relat que pot arribar allà on el teatre no arriba: a joves que no assistiran a l’estrena, a famílies, a docents, a professionals de la salut mental, a qualsevol persona que hagi tingut a prop un adolescent que no trobava paraules per expressar el que sentia.

El documental és el tercer vector de l’efecte multiplicador.

Els instituts de Navarra i Andalusia rebran la peça teatral i els tallers. Les xarxes socials i les plataformes de distribució rebran el documental. L’impacte de 15 dies de convivència creativa no es queda en una sala: s’estén en el temps, circula i continua obrint converses molt després que hagi caigut el teló.

Perquè de vegades les paraules no són suficients i les xerrades teòriques no connecten amb els adolescents. El teatre no diagnostica ni jutja: encarna. Ofereix un marc segur on els joves poden assajar la vida, posar fora allò que els pesa i veure els seus propis conflictes representats, adonant-se que no estan sols.

La metodologia PIBE treballa des del cos abans que des de l’anàlisi. Això no és un detall estètic: és una decisió terapèutica. Quan un adolescent s’aixeca i mou el cos en relació amb un altre, passa alguna cosa que cap qüestionari no pot provocar.

Ho hem comprovat amb més de 6.500 joves. Les dades ho confirmen. Però ho confirma, sobretot, allò que es veu a les sales.

Les persones físiques podran deduir-se, a la declaració de la renda, el 80% de la seva donació per als primers 250 € i el 40% per la quantitat restant. Si les donacions s’han mantingut els dos anteriors o pugen en anys successius, el percentatge de deducció aplicable, a la quantitat que excedeixi dels 250 €, serà del 45%. Amb un límit general del 10% de la base liquidable en la declaració de la renda. 

Pel que fa a les persones jurídiques podran desgravar el 40% de la seva donació en l’Impost de Societats. Si les donacions s’han mantingut els dos anteriors o pugen en anys successius, el percentatge de deducció aplicable serà del 50%. Amb un límit general del 15% de la base imposable.