El baix Solsonès és un territori molt cerealícola, amb grans extensions de conreu, on encara avui, per motius complexos, l’agricultura ecològica és molt residual. I encara ho és més la cultura cerealícola de varietats antigues. La important cultura cerealícola del territori xoca amb la inexistència actual de projectes de primera transformació, és a dir, molins fariners, malgrat sí que n’existeixen d’antics, molts datats de l’edat mitjana, abandonats de fa moltes dècades.

 A l’any, cada català consumeix 30 kg de pa, 12,5 kg de productes de fleca i 3 kg de farina. Gran part de la farina que consumim prové de fora de Catalunya, no és ecològica, és refinada, i de varietats híbrides, modernes, amb menys rusticitat i molt més gluten.

 En l’àmbit local, el territori del Solsonès està ocupat per un 19% de cereal, el 76% del cereal és per gra (57% d’ordi, 41% de blat tou). Només el 2,4% és ecològic i es cultiven unes 57.205 Tn de cereal.

Territori de Masies Coop és una cooperativa rural sense afany de lucre, mixta agrària, de consum i de serveis. Actualment té 73 persones sòcies. A part de la promoció i la millora de la sostenibilitat de les persones sòcies a través de l’oferta de serveis de promoció i suport, té per objectiu promoure actuacions que millorin la sostenibilitat territorial del baix Solsonès i rodalia, especialment a través d’activitats vinculades amb la pagesia, tant en l’àmbit agrari, cultural com de consum.

La cooperativa promou i ven directament productes de sòcies, i també elabora producte propi, com les croquetes de Territori de Masies, les pizzes i més recentment la farina ecològica.

La farina ecològica de Territori de Masies és una aposta de la cooperativa promoguda per 4 socis agraris, pel pagès Arnau Vilaseca de cal Palà de Prades, la pagesa Pilar Clotet del Molí de Bonsfills de Vallmanya, el Joan Caelles de Moncunill d’Ardèvol i la Dolors Mas, de cal Piquet de Vallferosa.

 A finals del 2022 sorgeix la proposta de produir un nou producte propi, farina panificable ecològica, que puguin elaborar les sòcies agràries.

Els objectius són els següents:

1. Estimular la producció agroecològica del conreu d’herbacis al baix Solsonès i rodalia

2. Recuperar i posar en valor les varietats de blats antics, recuperant així patrimoni cultural, promovent varietats més adaptades i rústiques, i amb una qualitat nutricional superior.

3. Promoure la planificació de la producció de farina ecològica a través de la creació d’una xarxa de flequeres i de restauració especialment del baix Solsonès i rodalia.

4. Promoure el consum de pa de qualitat i local

Es cultiven varietats locals i tradicionals entre les quals hi ha farina d’espelta, de camut, xeixa, Florència Aurora i el sègol. També es cultiva una varietat moderna que és el blat tujena.

El 2023 s’inicia la primera prova pilot, amb servei de maquila, amb algunes varietats cultivades de socis. El setembre del 2023 és el primer any de planificació conjunta de la sembra (es decideixen entre tots els socis quines varietats sembrar), i el 2024 surten a mercat 5 varietats de farina: xeixa, camut, florència aurora, espelta i sègol.  Les varietats anteriors s’acompanyen d’una varietat semi moderna, el blat tujena.

La campanya del 2024 serveix de prova per veure quina reacció té el mercat. Es produeix poc, 800-900 kg de farina per varietat aprox. De fet, l’objectiu del projecte és mantenir una producció petita, assumible per la cooperativa, però alhora incentivadora de la transició agroecològica del conreu del cereal i del seu consum. És en la campanya del 2025 on es consolida la producció i la venda del producte. També es comença a elaborar un nou producte que són les galetes ecològiques elaborades a l’obrador El Pa de Niko de Sabadell.

 Estem realitzant una producció petita però molt ben acollida, que ens ha permès validar l’interès del projecte i arribar a més de 15 punts de venda de Catalunya Central i Ponent, a diferents forns de pa i fleques i a crear un nou producte de la cooperativa que són les galetes ecològiques. Ara volem fer un pas endavant i habilitar el nostre propi obrador de farina amb un molí fariner, per poder realitzar tot el cicle tancat de producció des del conreu fins a la mòlta, ensacat i emmagatzematge.

És necessari un canvi de model, perquè és un contrasentit que un país tan cerealícola com el nostre, el cereal que es conrea sigui pràcticament inexistent a cuines i fleques. Cal revertir aquesta paradoxa i tornar a donar valor al qual neix al nostre territori.

Per enfortir i reivindicar la petita pagesia compromesa, aquella que amb els peus al tros i el cor a la mà, treballa perquè els pobles del baix Solsonès i rodalia es pugui viure de la terra i a la terra. Aquella que coneix i es reconeix en el tapís de camps i boscos, en la cultura pagesa, i en l’anhel de petits pobles plens de vida. I aquella que té la convicció que res d’això serà possible si no es coopera en lloc de competir.

També és necessari avançar cap a la producció de blat panificable de qualitat, amb origen al territori català, que permeti autoabastir la fabricació de productes panificables i reforçar la sobirania alimentària del país.

Des del punt de vista de la salut, les farines elaborades amb blats antics, són aquells Triticum que conserven propietats nutritives i organolèptiques de molta qualitat, ofereixen una proporció de gluten més equilibrat.

 Pel que fa a la resistència al canvi climàtic, els blats antics són els que treballaven els nostres avantpassats. Són blats adaptats a la climatologia, s’han adaptat al llarg dels segles a les condicions concretes del territori: clima, sòl, cicle de pluges... això els dona una resiliència natural a les variacions climàtiques. A més, tenen una variabilitat genètica molt més gran i fan que tinguin una millor resposta a sequeres i onades de calor, sòls pobres o salinitzats i malalties o plagues. Aquests cereals no són tan productius com els blats moderns, fan una espiga molt gran però poc gra. Tot i això, competeixen bé amb les herbes, ja que agafen altura i són molt resistents a la sequera.

Són farines elaborades amb cereals antics, aquells Triticum que conserven propietats nutritives i organolèptiques de molta qualitat, i una proporció de gluten equilibrada.

Totes elles són farines fresques, sense refinar, de qualitat i ecològiques, moltes a la pedra, de moment al molí de pedra de Cal Pauet (L’Espunyola), mestre, padrí, mentor i animador incansable, i un dels principals responsables que avui, la farina de Territori de Masies sigui una realitat.

Les farines moltes a la pedra conserven molt més el sabor i les propietats del blat que les moltes en processos industrials. Durant la mòlta la pedra del molí, en el nostre cas de pedra de lava, corindons i diamant, s’escalfa molt poc i això permet mantenir gran part de les propietats del blat. En canvi, en processos industrials, els cilindres són metàl·lics i s’escalfen molt i la farina presenta menys propietats. Quan és molt el gra no s’elimina ni el segó ni la capa proteica, ni el germen, de manera que s’aconsegueix una farina molt més vital que les industrials amb moltes propietats nutritives. És la farina integral.

A llarg termini volem que sigui una línia estable de la cooperativa. L’objectiu immediat és consolidar la producció i fer-la estable i anar tenint un increment gradual amb el temps. Amb el molí i l’obrador es podran reduir costos de producció.

En un futur també esperem habilitar un espai on poder emmagatzemar el gra. Aquest fet ens permetria fer tot el procés de producció des del cultiu fins al producte final a botiga o a forns de pa.

També augmentar la presència a punts de venda i forns de pa.

Finalment, poder oferir altres productes finals amb la farina com pa. A llarg termini, la visió inclou que el procés no es limiti només a la farina, sinó que la cooperativa tingui capacitat per contribuir a l’elaboració de pa.

El nostre objectiu mínim és aconseguir 15.000 € que es destinaran a cobrir les següents despeses:

- Adequació de l’obrador de farina

- Adquisició d’un molí fariner i garbelladora

Les actuacions que inclourà la campanya són accions de rehabilitació i d’obra de l’espai per posar en funcionament un espai per ensacar i per emmagatzemar. I d’altra banda, l’adquisició del molí fariner i la garbelladora per tal de moldre el gra.

Si les donacions superen aquesta quantitat inicial mínima prevista, es podran afegir millores com el transport pneumàtic.

Per les persones físiques podrà deduir, en la declaració de la renda, el 80% de la seva donació per als primers 250 € i el 40% per la quantitat restant. Si les donacions s’han mantingut els dos anteriors o pugen en anys successius, el percentatge de deducció aplicable, a la quantitat que excedeixi dels 250 €, serà del 45%. Amb un límit general del 10% de la base liquidable en la declaració de la renda. 

Pel que fa a les persones jurídiques podran desgravar el 40% de la seva donació en l’Impost de Societats. Si les donacions s’han mantingut els dos anteriors o pugen en anys successius, el percentatge de deducció aplicable serà del 50%. Amb un límit general del 15% de la base imposable.