Les farines ecològiques de Territori de Masies neixen dels camps i les feixes del baix Solsonès i rodalia, terres treballades des de fa generacions. Avui cultivades pel pagès Arnau Vilaseca de cal Palà de Prades, la pagesa Pilar Clotet del Molí de Bonsfills de Vallmanya, el Joan Caelles de Moncunill d’Ardèvol i la Dolors Mas, de cal Piquet de Vallferosa. Aquest projecte neix també del desig de recuperar aquell fil trencat. De tornar a sentir el gra passar per la pedra. De tornar a donar vida  a un ofici que formava part del ritme dels pobles.

Les farines s’elaboren amb blats antics, aquells Triticum que han crescut adaptant-se durant segles al clima i als sòls del territori. Són varietats fortes i rústiques, amb gran qualitat nutritiva i una proporció de gluten equilibrada, patrimoni viu d’una manera concreta d’entendre la pagesia.

Actualment, treballem amb espelta, sègol, xeixa, camut i Florència Aurora, varietats que havien estat habituals als camps i que gairebé havien desaparegut, complementades amb varietats modernes singulars com el blat tujena. Totes són farines fresques, ecològiques i sense refinar, moltes a la pedra —de moment— al molí de cal Pauet, a L’Espunyola, mestre, padrí i inspirador incansable, que ha mantingut viva la flama mentre altres molins restaven en silenci.

La moltura a la pedra conserva el sabor i l’essència del blat. Les pedres, de lava, corindó i diamant, s’escalfen molt poc i permeten mantenir intactes les propietats del gra. És una manera de moldre pausada, respectuosa, semblant a la d’abans, molt diferent dels processos industrials que separen i uniformitzen la farina.

La farina ecològica de Territori de Masies existeix gràcies a la inquietud de sòcies agràries que cultiven cereal ecològic per lluitar contra el contrasentit que a un país tan cerealícola com el del baix Solsonès i rodalia el cereal que es conrea sigui gairebé inexistent a cuines i fleques.

Sorgeix també per enfortir i reivindicar la petita pagesia compromesa, aquella que amb els peus al tros i el cor a la mà, treballa perquè als pobles del baix Solsonès i rodalia es pugui viure de la terra i s’hi pugui viure. Aquella que coneix i es reconeix en el tapís de camps i boscos, en la cultura pagesa, i en l’anhel de petits pobles plens de vida. I aquella que té la convicció que res d’això serà possible si no es coopera en lloc de competir.