Durant els darrers cinc mesos, gairebé 1.000 persones han fet aportacions solidàries a la caixa de resistència per a les vagues de lloguer que estem impulsant el Sindicat de Llogateres de Catalunya, el Sindicato de Inquilinas de Madrid i la Fundació Coop57. Aquestes vagues són un pas valent i necessari en la conquesta de nous drets sindicals i en la lluita pel dret a l’habitatge. Des del primer moment, sabíem que guanyar-les seria impossible sense un moviment solidari fort al darrere i una caixa de resistència que oferís acompanyament jurídic a totes les llars que s’han declarat en vaga, actualment unes 170.

A cinc mesos de l’obertura de la caixa de resistència, ja hem recaptat gairebé 100.000 €. I pel camí, la lluita contra dos dels principals grans tenidors de l’Estat espanyol ha començat a donar fruits.

D’una banda, a Catalunya, les llogateres de La Caixa han presentat una demanda col·lectiva per exigir la devolució de més de 300.000 € en concepte d’IBI cobrat de manera fraudulenta. A l’espera de la seva resolució, la vaga de lloguers iniciada a l’abril continua, i La Caixa, en comptes de seure a negociar, les està amenaçant amb demandes judicials. Són 68 famílies que es mantenen fermes amb l’objectiu d’aturar les expulsions, frenar la privatització i aconseguir que tots els habitatges protegits de La Caixa passin a mans públiques. La solidaritat amb les vaguistes és més important que mai.

De l’altra, a Madrid, un centenar de llars del tercer arrendador més gran de l’Estat es van declarar en vaga parcial de lloguers per denunciar clàusules abusives imposades pel fons. Fa tot just un mes, el jutjat va reconèixer la il·legalitat de sis d’aquestes clàusules, donant la raó a les inquilines i obligant el fons a retornar milers d’euros.

El moviment solidari amb la vaga de lloguers és generós i decidit. La lluita de les 170 famílies que actualment estan en vaga és ferma i segueix endavant. Les despeses judicials que suposarà protegir-les quan comencin a arribar les demandes per impagament encara són imprevisibles. La lluita avança de manera favorable, però amb uns terminis més llargs del que esperàvem. Per això, hem decidit fixar un objectiu econòmic menor en aquesta primera campanya de recaptació, que s’allargarà fins al 30 de setembre. Després d’aquesta data, el número de compte de la caixa de resistència per a les vagues de lloguer seguirà actiu per continuar rebent aportacions.

Consolidar les vagues de lloguer com a eina de lluita dins del repertori d’acció sindical pel dret a l’habitatge serà un camí lent i llarg. Les vagues contra Nestar-Azora i La Caixa són un primer pas, un pols contra els principals arrendadors de l’Estat que estem mantenint amb fermesa, paciència i bones previsions. Però encara queda molt camí per consolidar la vaga com a eina de lluita i poder estendre-la a nous conflictes arreu del territori. Fer-ho possible dependrà del compromís de totes.