La lluita llogatera s’ha fet sempre amb desobediència. Ara, el Sindicat de Llogateres de Catalunya i el Sindicato de Inquilinas de Madrid estan organitzant vagues de lloguers per guanyar el pols a La Caixa i a Nestar-Azora. Desenes de llogaters lluiten per l’habitatge públic i contra els contractes abusius. Són només les primeres: les vagues de lloguers han vingut per quedar-se. Però per redoblar l’aposta contra el rendisme, necessitem noves eines. Omplim la caixa de resistència.

La Fundació Coop57, en defensa del dret fonamental a l'habitatge, llança una campanya de suport solidari a l'aliança política que el Sindicat de Llogateres de Catalunya i el Sindicato de Inquilinas de Madrid han establert per crear una caixa de resistència al servei de les vagues de lloguers que ambdós sindicats impulsin. Sempre amb la porta oberta a la possibilitat que, si en el futur altres sindicats organitzen de manera assembleària amb els llogaters vagues de lloguers, també puguin accedir a aquesta estructura popular mancomunada.

Uns volem un habitatge per viure-hi, mentre que d’altres els acumulen per viure de la nostra feina. Però cada cop són més els llogaters i llogateres que decideixen unir-se als sindicats, que no marxen de casa quan el propietari els vol fer fora, que es neguen a assumir noves pujades del lloguer...  Hem d'estar al costat de qui avui protagonitza i organitza les primeres vagues de lloguers. La seva lluita també és pels nostres drets.

Organitzar una vaga de lloguers suposa unes despeses econòmiques. Els diners recaptats es destinaran a sufragar les accions legals vinculades a la vaga i les necessitats logístiques i organitzatives d’aquesta. A més, si es recaptessin més diners dels que es necessitin en les vagues actuals, es constituirà una caixa de resistència disponible per a futures vagues de lloguers.