El Sindicat de Llogateres i Llogaters és una organització de persones que volem o ens ha tocat viure de lloguer a Catalunya i que ens unim per defensar el dret a un habitatge digne, estable i segur.

Va néixer el maig de 2017 per posar fi a la creixent bombolla de preus de lloguer en què ens trobem. El rendisme immobiliari, organitzat i amb totes les lleis al seu favor, té molt de poder per seguir ofegant les llogateres i llogaters, pujant els preus i expulsant-nos de les nostres llars amb facilitat. Constatant aquesta realitat, el Sindicat té com a missió organitzar les llogateres i els llogaters per revertir l’equilibri de forces i defensar el dret a l’habitatge, a una llar i un lloguer dignes avançant cap a l’objectiu final: la desmercantilització de l’habitatge.

Per anar fent passes en aquesta direcció, és necessari tenir unes tècniques, estratègies i tàctiques que facin de brúixola per aconseguir petits i grans canvis. Per poder impulsar aquest canvi estructural que totes anhelem, necessitem ser una organització de masses, que disputi el marc mental i material de l’ordre establert actual, on preval abans el dret a la propietat que el dret a tenir una llar digna. Per poder aconseguir-ho, necessitem una organització que lluiti en tots els àmbits, exercint un sindicalisme on els veïns i veïnes llogateres s’organitzin per fer front als abusos de la propietat. Això ho fem a través de l’assessorament col·lectiu (les assemblees de llogateres amb casos o conflictes oberts) i a través de la comissió d’acció sindical on pensem les estratègies i campanyes generals i, en definitiva, la manera d’enfortir la nostra posició en una relació tan desequilibrada com és un lloguer d’habitatge. Ens organitzem per tenir més força quan negociem i pactem el preu i les condicions del nostre lloguer.

Alhora, juntament amb altres organitzacions que defensen el dret a l’habitatge i el canvi social, visibilitzem el problema i pressionem les institucions per canviar les regles del joc a favor de les persones que vivim a les llars en comptes de les que hi especulen

En són exemples la regulació de preus del lloguer de Catalunya (que impedia qualsevol pujada i provocava algunes baixades), les modificacions de la Llei d’Arrendaments Urbans (que van allargar la durada dels contractes i limitar les fiances) o la reserva, a nivell municipal, d’un 30% d’habitatge amb lloguer regulat a les noves construccions o rehabilitacions integrals. Seguim treballant per aconseguir moltes més conquestes com aquestes.

Així, les nostres apostes estratègiques tenen a veure amb la fórmula del “sindicat” com model organitzatiu. Apostem per l’organització autònoma llogatera amb dues potes: la resolució de conflictes concrets i, a través d’aquesta, generar un programa que ens permeti guanyar poder autònom i fer incidència política.

Les nostres principals línies estratègiques són:

• Desobediència: Ens Quedem. Aquesta estratègia sindical ens ha permès que milers de llogateres hagin pogut quedar-se a viure a casa seva i que haguem negociat nous contractes amb millors condicions. Bàsicament, consisteix en quedar-nos a casa quan se’ns acaba el contracte, amb una negativa de la propietat de fer-ne un de nou o l’amenaça de fer-nos una pujada del preu del lloguer. Durant el temps que la propietat organitza la seva ofensiva (denúncia per finalització de contracte i/o impagament), investiguem la propietat, ens organitzem amb altres llogateres de la mateixa propietat i treballem per obrir una negociació amb la propietat.
• Organització de les llogateres per propietaris i negociació col·lectiva. La distribució de la propietat ens permet poder arribar a la majoria de la població que viu de lloguer a través d’embustiades, porta a porta i assemblees de blocs, perquè coneguin el sindicat i lluitin col·lectivament amb el nostre suport deixant fora de joc a la resignació. D’aquesta manera podrem plantar cara a rendistes, fons voltor i banca.
• Suport mutu. Si algú pot rebre ajuda en el seu primer dia, és perquè hi ha persones que amb el temps retornen l’ajuda que van rebre en el seu primer dia. Som fortes perquè en algun moment vam començar a aixecar el cap i mirar més enllà del nostre problema. Forma part del procés d’entendre que els abusos immobiliaris no són un desastre que patim individualment, sinó un conflicte al que ens enfrontem col·lectivament. El que aprenem d’un cas, ho podem aplicar al següent si hi ha gent per explicar-ho i fer un acompanyament. Aquí comença la intel·ligència i l’acció col·lectives que amb l’assemblea es transforma en victòries. Alhora, és una forma de lluita que genera processos de politització i construeix organització de base a llarg termini, perquè instal·la en les persones una forma interconnectada i col·lectiva d’encarar conflictes de classe, també més enllà de l’habitatge. 
• Autonomia i afiliació. Entenem l’autonomia com la formació d’un contrapoder propi que tingui com a subjecte les no propietàries d’un habitatge. Aquest subjecte aprèn a lluitar a través de l’acció sindical, la formació sobre aquesta acció sindical, i es polititza a través del suport mutu i la organització llogatera. L’afiliació és la fórmula que ens permet sostenir aquesta estructura. En aquests moments, som unes 3.000 afiliades gràcies a les quals l’estructura del sindicat funciona. Volem seguir sense dependre de subvencions ni donacions de partits, fundacions o institucions, i per aquest motiu totes hem d’aconseguir que el nostre voltant immediat afilii independentment de si té un problema de lloguer avui. 
• Aliances àmplies. El Sindicat no pot canviar la situació d’explotació sol. Per això des del seu inici ha fet una aposta per treballar colze a colze amb el moviment per l’habitatge de Catalunya, el sindicalisme laboral i social i les organitzacions polítiques que aposten per una transformació radical de la societat i les organitzacions de llogateres a nivell estatal i internacional.
• Interpel·lació a les institucions i responsables polítics. Fem pressió per aconseguir modificacions legislatives i la implementació de polítiques encaminades a garantir el dret a l’habitatge i, així mateix, assenyalem els responsables polítics de la situació actual de vulneració del dret a l’habitatge i desprotecció de la gent llogatera.
• Desenvolupar eines teòriques per a la comprensió del paper de la renda com a relació social d’explotació en el capitalisme (finançaritzat) i fer formacions a tota la militància, afiliació i moviment per divulgar tot aquest coneixement.  
• Elaboració d’un programa que ens permeti relacionar la nostra acció sindical i objectius a curt termini amb l’objectiu més ampli i general de la desmercantilització de l’habitatge.